ENTRE FRAGMENT I OBRA

​

El món d’imatges que ens aporta Toni Casassas participa de la densitat de la pintura i de la lleugeresa del cinema. És probable que sigui aquesta confluència el que el fa tan personal, tan real i, sobretot, tan intensament expressiu. D’una banda, conté de la pintura la solidesa i la contundència de la peça: un mural o un quadre no són únicament un conjunt de figures i de colors que es manifesten sinó que tendeixen a contenir, en la carn i en el fons, molts altres murals i quadres, els més necessaris. La pintura es refusa a romandre fragment i aspira a esdevenir obra. D’altra banda, Toni Casassas es troba abocat al nou contacte instantani i tecnològic amb la realitat que la presa d’imatges ha fet possible: llesques més o menys previsibles de la profunditat, moviments, successions, fragments. Entre mobilitat i immobilitat es juga la nostra penetració en la realitat. De fet, són els dos pols inseparables de tot instant. Per això la dinàmica entre fragment i obra és tan important en el món de Cassasas. Tota obra, aquí, és un conjunt de fragments, però tot fragment hi és, també, una obra. En la situació en què es presenta aquest món tot començament és possible però gairebé és impossible qualsevol acabament. La possibilitat d’atapeir-ho tot en un traç o en una successió és sempre irrenunciable i remota. Tenim oberta, però, la pietat del fragment. L’home caigut en l’instant no pot fer l’obra, només es pot perdre en mirades, en imatges, en obres.

​

Lluís Solà