ENTRE COR I BRANCA
Entre cor i branca és un viatge introspectiu que busca connectar amb les arrels i la identitat en un context postmodern incert i desafiant . Mitjançant la vídeo-creació, la fotografia i el cant antic, l'autor expressa la seva recerca i experiencia vital. L'obra convida a alliberar-se de les influències alienants de la societat contemporàniaendinsar-se en un viatge visual i sonor que permet explorar en més profunditat la relació entre el so de la paraula i la llengua propia com una singularitat entre una comunitat i l'univers que l'envolta.
Textos poètics del poeta i dramaturg Lluis Solà
Viure és mantenr un tracte constant amb els ancestres.
L'agonia de l'home a la fi d'una civilització que ho volia tot i que potser ho perdrà tot.
Lluís Solà
Entre cor i branca, emprèn un viatge retrocedint en el temps i l'espai, amb la intenció de trobar allò que potser ha perdut i que sospita que romangué ocult en els seus avantpassats. Aquesta recerca representa una exploració personal i íntima, un intent de connectar amb les arrels i les fonts originals . A través d'aquesta immersió en el passat, l'autor pretén descobrir i recuperar allò que ha estat oblidat o desatès en la vida contemporània.
Així, el bosc es converteix en un símbol de misteri i ressonància primordial, un lloc on es pot trobar l'autenticitat i la veritat. Aquesta recerca introspectiva impulsa l'autor a cercar una veu pròpia i inalterable, allunyada de les veus superficials i fluctuants del món modern.
Per tant aquesta cerca conté quelcom de rebel·lió contra les idees preconcebudes i un intent de connectar amb una veritat més profunda i personal. És una crida a escoltar la veu inalterable i a alliberar-se de les veus anònimes i despersonalitzadores de la postmodernitat.
Es destaca el paper rellevant del cant antic en aquest projecte. En els cants antics populars, la relació entre la llengua i el cant és més evident i influent, en veritat s’hi troben melodies, ritmes i estils musicals que reflecteixen les característiques úniques de la llengua en què es canten. Les entonacions, les inflexions vocals i les formes fonètiques pròpies de la llengua tenen un paper central en la composició i l'expressió del cant.
Per això aquesta recerca no només implica l'exploració de la veu individual, sinó també una immersió en el fons de la paraula i la llengua pròpia. És una invitació a descobrir la profunda riquesa i significat que resideix en el llenguatge i a expressar-se des del propi cos. En aquest sentit, Entre cor i branca es converteix en una experiència transformadora que convida l'espectador a explorar la seva pròpia veu i aprofundir en el poder de la paraula i la llengua com a vehicles de connexió i expressió íntima.
El cant harmònic, amb la seva ressonància i la freqüència d'afinació pròpia, té un paper crucial en la pràctica i desenvolupament del projecte. Aquest fenomen acústic crea una sonoritat única i hipnòtica. És important destacar que els cants antics buscaven una harmonia entre la música i l'univers, connectant-se amb els ritmes i les vibracions de la naturalesa. Aquesta sintonia amb les freqüències naturals es creia que tenia un efecte positiu en l'ésser humà, tant físic com espiritualment.
En conclusió, el projecte visual i sonor integra una visió més ampla de la música i busca una harmonia global entre l'individu i el seu entorn. El poeta Lluís Solà és paraula viva i “oracle”. L'ús dels cants antics harmònics, els quals generen múltiples tons simultàniament i crear una ressonància rica i complexa, permet també explorar la capacitat de l'ésser humà d'expressar-se més enllà de les paraules. Entre cor i branca convida l'espectador a endinsar-se en un viatge visual, sonor, i a explorar en més profunditat la relació entre el so de la paraula i la llengua pròpia com una singularitat entre una comunitat concreta i l'univers que l'envolta.
Between heart and branch, he embarks on a journey back in time and space, with the intention of finding what he may have lost and that he suspects remained hidden in his ancestors. This research represents a personal and intimate exploration, an attempt to connect with the original roots and sources. Through this immersion in the past, the author aims to discover and recover what has been forgotten or neglected in contemporary life.
Thus, the forest becomes a symbol of mystery and primordial resonance, a place where authenticity and truth can be found. This introspective search drives the author to search for his own and unalterable voice, far from the superficial and fluctuating voices of the modern world.
Therefore this search contains something of rebellion against preconceived ideas and an attempt to connect with a deeper and more personal truth. It is a call to listen to the unchanging voice and to break free from the anonymous and depersonalizing voices of postmodernity.
The relevant role of ancient singing in this project is highlighted. In ancient folk songs, the relationship between language and singing is more evident and influential, indeed there are melodies, rhythms and musical styles that reflect the unique characteristics of the language in which they are sung. The intonations, vocal inflections and phonetic forms specific to the language play a central role in the composition and expression of the song.
That is why this research does not only involve the exploration of the individual voice, but also an immersion in the background of the word and the own language. It is an invitation to discover the deep richness and meaning that resides in language and to express oneself from one's body. In this sense, Entre cor e branca becomes a transformative experience that invites the viewer to explore their own voice and delve into the power of words and language as vehicles of connection and intimate expression.
Harmonic singing, with its resonance and its own tuning frequency, plays a crucial role in the practice and development of the project. This acoustic phenomenon creates a unique and hypnotic sound. Importantly, ancient chants sought a harmony between music and the universe, connecting with the rhythms and vibrations of nature. This attunement to natural frequencies was believed to have a positive effect on the human being, both physically and spiritually.
In conclusion, the visual and sound project integrates a wider vision of music and seeks a global harmony between the individual and his environment. The poet Lluís Solà is a living word and "oracle". The use of harmonic ancient chants, which generate multiple tones simultaneously and create a rich and complex resonance, also allows for the exploration of the human capacity to express itself beyond words. Entre cor i branca invites the viewer to embark on a visual and aural journey, and to explore in more depth the relationship between the sound of the word and the language itself as a singularity between a specific community and the universe that surround