El treball resultant de la beca, va ser un film experimental titulat "Lluny de tot el que és lluny", extret d’un fragment d'un poema del poeta i amic, Lluís Sola. El film engalza imatges i textos del poeta no pas per narrar o il·lustrar sinó per modelar, esculpir el trànsit, o l'experiència de la mort fent ús de la iconografia clàssica pictòrica del Davallament. Algú en va escriure aquests mots.

 

Lluny de tot el que és lluny ens porta a l'interior d'actes no descriptius mitjançant moviments de tradició pictòrica. Ens proposa apropar-nos a experiències i trànsits crítics de valor estètic, a través de la iconografia clàssica. Trànsits crítics que de vegades tremolen, mostren pena, solitud i també esperança.

 

Del poeta en vaig recollir mots i versos dispersos; la mà que pensa. Aquell dia estava sol, entre els éssers. La seva cara emergia del fons inquiet de la transparència i ell la mirava. Hi havia una escletxa petita, invisible que el separava dels éssers; forçant l'assemblatge en un lloc, en un temps que el poeta no havia previst i que aquí agafaven una dimensió totalment diferent.

 

 

Far away from what is far, leads us inside non describing proceedings using motions of pictorial tradition. Proposing us to get closer to experiences and critical transits of esthetical value, throughout classic iconography.

Descriptions that sometimes are shaking, showing sorrow, loneliness, and also hope.