Entre cor i branca emprèn un viatge retrocedint en el temps i l'espai, amb la intenció de trobar allò que potser ha perdut i que sospita que romangué ocult en els seus avantpassats. Aquesta recerca representa una exploració personal i íntima, un intent de connectar amb les arrels i les fonts originals . A través d'aquesta immersió en el passat, l'autor pretén descobrir i recuperar allò que ha estat oblidat o desatès en la vida contemporània.

Així, el bosc es converteix en un símbol de misteri i ressonància primordial, un lloc on es pot trobar l'autenticitat i la veritat. Aquesta recerca introspectiva impulsa l'autor a cercar una veu pròpia i inalterable, allunyada de les veus superficials i fluctuants del món modern.

 

Per tant aquesta cerca conté  quelcom de rebel·lió contra les idees preconcebudes i un intent de connectar amb una veritat més profunda i personal. És una crida a escoltar la veu inalterable i a alliberar-se de les veus anònimes i despersonalitzadores de la postmodernitat.

 

Es destaca el paper rellevant del cant antic en aquest projecte. En els cants antics populars, la relació entre la llengua i el cant és més evident i influent, en veritat s’hi troben melodies, ritmes i estils musicals que reflecteixen les característiques úniques de la llengua en què es canten. Les entonacions, les inflexions vocals i les formes fonètiques pròpies de la llengua tenen un paper central en la composició i l'expressió del cant.

 

Per això aquesta recerca no només implica l'exploració de la veu individual, sinó també una immersió en el fons de la paraula i la llengua pròpia. És una invitació a descobrir la profunda riquesa i significat que resideix en el llenguatge i a expressar-se des del propi cos. En aquest sentit,  Entre cor i branca es converteix en una experiència transformadora que convida l'espectador a explorar la seva pròpia veu i aprofundir en el poder de la paraula i la llengua com a vehicles de connexió i expressió íntima.

 

El cant harmònic, amb la seva ressonància i la freqüència d'afinació pròpia, té un paper crucial en la pràctica i desenvolupament del projecte. Aquest fenomen acústic  crea una sonoritat única i hipnòtica. És important destacar que els cants antics buscaven una harmonia entre la música i l'univers, connectant-se amb els ritmes i les vibracions de la naturalesa. Aquesta sintonia amb les freqüències naturals es creia que tenia un efecte positiu en l'ésser humà, tant físic com espiritualment.

 

En conclusió, el projecte  visual i sonor integra una visió més ampla de la música i busca una harmonia global entre l'individu i el seu entorn. El poeta Lluís Solà és  paraula viva i “oracle”. L'ús dels cants antics harmònics, els quals generen múltiples tons simultàniament i crear una ressonància rica i complexa,  permet també explorar la capacitat de l'ésser humà d'expressar-se més enllà de les paraules.  Entre cor i branca convida l'espectador a endinsar-se en un viatge visual, sonor, i a explorar en més profunditat la relació entre el so de la paraula i la llengua pròpia com una singularitat entre una comunitat concreta i l'univers que l'envolta.