Entre cor i Branca

Cants del pou. Esglèsia de la Pietat
19 d'abril de 2022. 

Els cants del pou o l'encontre amb la veu pròpia, és la veu retrobada, cantada

i llançada al defora com una brama, o una crida. És una veu nova i antiga

alhora que és tronc i branca dels cants antics catalans. Un crit o un lament que

surt de l'interior d'una arrel fonda que ve de ben endins de tots nosaltres. Una

veu orgànica, una tessitura i vibració donada a cadascú, com ho és el

color dels ulls o el rostre i que connecta amb la veu de la tribu, amb la

veu de la comunitat.

"Aquests cants o cantúries van començar al pou d'una casa de pagès mienària

de Castell de l'Areny, municipi del Berguedà. Des d'allà s'escampen vall enllà

com una onada, un tro de so i paraula, que ressona a dins i a fora i que m'ha

ensenyat a fer aflorar el meu so natural sense complexos ni perjudicis. Qui és qui

canta?"

Espai Església de La Pietat

Els cants del pou es desplacen ara a la ciutat, a un escenari comunitari. No

obstant això, ni l'espai ni el temps volen ser acotats completament, tampoc els

oïdors o els qui escolten. A La Pietat s'estableixen dos escenaris, en certa

manera atemporals, un del qui canta i l'altre dels qui escolten, l'un al davant de

l'altre. El qui canta és allà i canta i fa silenci sense pautes establertes, sense

actuar, i els que escolten tampoc no són lligats a escoltar en un temps i un lloc

determinat sinó que són lliurement convidats a ser-hi.

Vídeo de Xef  Vila
Vídeo de Mireia Bover
ton granero.jpg
albert coma bau.jpg
mireia bover.jpg
Captura de pantalla 2022-03-21 a les 17.41.51.png

Premsa i Xarxes socials

812099bb-c748-410a-998c-2ddc0517e07a.jpg

Jordi Vilarrodà. El 9nou

ca28299a-666c-495f-8cca-3361c07e3918.jpg

Toni Carrasco

Captura de pantalla 2022-04-27 a les 20.12.57.png
68440530-30f8-4d77-b905-9ae325aa9b16.jpg

Interpreta el cançoner popular català al dente, si diguéssim cru seria massa difícil de rosegar. Despullat i espectacular per la seva austeritat, un performance de 3 hores seguides on va interpretant en bucle un reguitzell de cançons amb un públic espectant que per respecte,  prudència o perquè no s'hi atreveix casi mai aplaudeix. 

 

Escoltar-lo en silenci i gairebé a les fosques ho fa encara més íntim, recollit i corprenedor.

Austeritat total.

 

Jordi Comasòlives