Entre cor i branca
Els cants del pou
​
​
Els cants del pou o l'encontre amb la veu pròpia, és la veu retrobada, cantada i llançada al defora com una brama, o una crida. És una veu nova i antiga alhora que és tronc i branca dels cants antics catalans. Un crit o un lament que surt de l'interior d'una arrel fonda que ve de ben endins de tots nosaltres. Una veu orgànica, una tessitura i vibració donada a cadascú, com ho és el color dels ulls o el rostre i que connecta amb la veu de la tribu, amb la veu de la comunitat.
​
"Aquests cants o cantúries van començar al pou d'una casa de pagès mil·lenària de Castell de l'Areny, municipi del Berguedà. Des d'allà s'escampen vall enllà com una onada, un tro de so i paraula, que ressona a dins i a fora i que m'ha ensenyat a fer aflorar el meu so natural sense complexos ni perjudicis. Qui és qui canta?"
Toni Casassas
The songs of the well
The songs of the well are a cry that connects the old Catalan songs with an inner, organic voice, rooted deep inside us all. They are body, word and vibration, also tribe and community. Between heart and branch, it is an experimental film that makes you find this voice where it is sung, back to the land, to the mountains, to the stones, to the forests… A roar a call. The texts or songs of the poet Lluís Solà, are the voice of man, the voice of man almost desperate, desperate. The agony of man at the end of a civilization that wanted it even though it may be you will lose everything.
These songs or chants appeared not long ago one day when I recognized my voice shouting at the well in the house or living in the mountains. A well and an ancient house in the Berguedà Pre-Pyrenees. Is he the one who sings? Is he the one who vibrates my vocal cords and my whole body?
